L’article és bonic (a mi l’autor m’agrada com a poeta i també he estat molts anys a Londres) i el personatge fascinant (a casa de la meva àvia n’estava ple l’aparador de llibres del Janés). Poques vegades pensem en que seria la nostra cultura deslligada del negoci brut de l’independentisme. El fàstic i la vergonya aliena no són els seus efectes mes destructors, tot i que el ridícul al cap i a la fi és terrible per una cultura. Els dracs que deia el Pastisser Puigdemont avui no són pas Juntspel3% i la CUP? Aquests sí són dracs destructors! Acabo de veure el testimoni vergonyós i pudent de la Gabancho fent el ridícul de manera tant evident que no puc entendre que aquesta mena d’articles poguin conviure amb deixalles de vividor i gent malnascuda…
↧